EL CANVI CLIMÀTIC A ESPANYA

Resum de la conferència impartida per la Dra. Manuela Brunet, del grup de recerca del canvi climàtic de la Universitat Rovira i Virgili, durant les jornades de debat sobre el canvi climàtic celebrades al Castell d'Escornalbou, Riudecanyes, Tarragona els dies 2 i 3 de maig de 2006.

CONCLUSIONS:

- Alt i significatiu escalfament general (taxes d'increment més altes que les observades a major escala). Durant el s. XX la península s'ha escalfat el doble que l'observat per a la resta del planeta, i aquest escalfament s'ha accelerat des de 1973, triplicant el estimat per al conjunt del globus.
- L'increment tèrmic no ha estat lineal ni sostingut en el temps, observant fases d'escalfament i refredament.
- Entre les variacions temporals de la temperatura destaca, el fort, sostingut i sense precedents increment tèrmic que es va iniciar a la península el 1973 i que encara persisteix. En segon lloc, destaca la fase càlida que es desenvolupa des de l'inici del s. XX i dura fins a la seva meitat (centrada en els anys quaranta). De les fases fredes, destaca la que va tenir lloc al voltant de la dècada de 1880 i la fase de disminució tèrmica dels anys seixanta i principi dels setanta se situa just darrere.
- Aquestes variacions temporals són coincidents amb les establertes a major escala d'espai (Mediterrània, Europa o Global).
- Lleugera reducció del contrast estacional al llarg del període analitzat (1850 - 2003), donades les més altes taxes d'augment de l'hivern.
- No obstant això, les estacions de l'any que més han contribuït a l'increment tèrmic post 1973 han estat la primavera i l'estiu.
- Cal destacar també que, a diferència del que s'ha observat a major escala espacial, les temperatures màximes diàries s'han incrementat lleugerament més que les temperatures mínimes durant el s. XX, sent l'hivern l'estació en què les taxes d'increment han estat més altes en les seves dues variables, a més de produir-se un clar increment del contrast dia / nit durant la primavera.
- Pel que fa als patrons d'espai d'aquesta variabilitat tèrmica, tot i que en totes les regions espanyoles s'observa un escalfament estadísticament significatiu, és la façana mediterrània la protagonista de l'escalfament general a la península, particularment durant l'última fase d'aquest.
- L'escalfament mitjà d'Espanya durant el període 1894 - 2003 ha estat principalment conduït per la forta reducció dels dies i nits extremadament freds, més que per l'increment dels dies i nits extremadament càlids.

2006/05 Jornades Canvi Climàtic. Brunet.
Universitat Rovira i Virgili.

Tornar